08:30 Inscripció //
Exposició PARTITURES Editors de Música de Catalunya
08:50 Obertura de la 3a Edició: Jordi López Roig, cap del departament de piano
TEMA Experiències de l’aplicació del nou Decret d’Ordenació dels Ensenyaments de Música de Grau Professional i de les noves Orientacions per a la Prova Específica d’Accés als Ensenyaments de Grau Professional de Música
09:00-09:10 Alicia Gutiérrez Aula de Música de Mont-roig del Camp
Dificultats per aconseguir la professionalització en una escola petita de poble
09:10 - 09:20 Debat - Torn Obert
09:20 - 09:30 Núria Ruera Conservatori Vila-seca
Una nova assignatura: Pràctica de Conjunt i Improvisació
09:30 - 09:40 Debat - Torn Obert
09:40 – 09:50 Ma Rosa Prats Conservatori de Tarragona
El piano al conservatori de Tarragona. Objectiu: Qualitat en l'ensenyament
09:50 - 10:00 Debat - Torn Obert
TEMA PLA EDUCATIU INTEGRAL Nivell Elemental - Grau Professional - Grau Superior: Realitat a cada etapa, problemàtiques i marc legal
10:00 - 10:40 Taula Rodona:
Modera: Jordi López Roig
Andrés Moya EMM Cambrils
Marta Sardaña Conservatori Tarragona
Cristina Bescós Conservatori Vila-seca
Rafael Salinas ESMUC
Mireia Datzira Departament d’Educació
10:40 – 11:00 Debat - Torn Obert
11:00 - 11:20 Descans - Esmorzar
TEMA NOUS REPERTORIS Editors de Música de Catalunya
11:20 - 12:00 Compositors i editors parlen de la seva obra: presentacions i propostes.
ELISENDA CLIMENT Edicions i materials d'us pedagògic - CLIVIS
CRISTINA MORALES Les meves escales - BOILEAU
MIREIA TORRES
ANTONI TOLMOS Música petita per a piano – DINSIC Publicacions
JORDI AZAGRA Visca! Quadern d’esbarjo musical per a piano 1 - DINSIC Publicacions
TEMA ALUMNES AMB DISCAPACITAT VISUAL: recursos pedagògics i repertori
12:00 - 12:40 Taula Rodona:
Modera Sílvia Gil-Pérez
Montserrat Crusat EMM Salou
Jordi López Roig Conservatori de Vila-seca
Lluís Vallès Conservatori de la Vall d’Uixó (Castelló)
Isidre Vallès ONCE
12:40 - 12:50 Debat - Torn Obert
12:50 - 13:00 Cloenda
13:00 - 14:00 Concert d'alumnes
Escoles de música
Conservatoris
ONCE
Organitza:
Patronat Municipal de Música de Vila-seca
Departament de Piano del Conservatori Professional de Música de Vila-seca
Col•laboren:
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica – ACIMC
Centre de Recursos Educatius – ONCE
Editors de Música de Catalunya – EMC
15.4.08
TERCERA TROBADA DE PROFESSORS DE PIANO
La 3ª Trobada de Professors/es de Piano es realitzarà aquest dissabte 19 d'abril amb una agenda atapeïda de temes que es tractaran en ponències i taules rodones. Ja han confirmat l'assistència al voltant d'una trentena de professors de la tota la demarcació de Tarragona. El Conservatori de Vila-seca és l'organitzador d'aquesta trobada amb el suport de totes les escoles vinculades al centre. Aquesta trobada és una cita molt important per debatre els temes que més preocupen als professionals tant des de la vessant interpretativa com pedagògica i normativa. Així aquest any es parlarà des del nou decret d'educació que obliga a fer canvis en els continguts educatius fins a la tasca que fan les escoles per dur a terme l'ensenyament del piano a persones invidents.
11.5.07
Conclusions de la 2ª Trobada de Professors
2na Trobada Vila-seca (14 d’abril 2007)
Els temes sobre el Repertori, amb Jordi López Roig i Andres Moya com ponents; L’escola de música i el reptes davant el Pas de Grau o Prova d’accés, a càrrec de Roser Berengueras i Maica Vidal i l’últim ponent ponent va ser Jurgen van Win Preparació de l’actuació en públic: el Trac Escènic suscitaren un debat molt productiu amb 27 intervencions dels professors presents.
Acorden:
−Fomentar l’intercanvi entre els professors i alumnes de les escoles i conservatoris per assolir un bon nivell a l’alçada de les demandes de la societat. Concretament potenciar els intercanvis entre el Graus Mitjà dels conservatoris i els possibles nivells mitjà de les escoles de música per garantir l’òptim aprofitament i desenvolupament dels alumnes que aspiren a continuar els estudis en el Grau Superior. Es va posar en relleu el perill que pot representar pel desenvolupament tècnic i musical d’aquells alumnes que continuïn els seus de nivell mitjà en les escoles de música aïllats del nivell general per la manca de intercanvis amb els conservatoris.
−Crear un blog o fòrum per continuar l’intercanvi d’opinions entre els professors.
−Conscienciar als alumnes i pares de la necessitat de comprar llibres de música i lluitar contra les fotocòpies que atempten contra la música mateixa.
−Agrair el suport rebut per part del Gremi d’Editors de Música de Catalunya (GEMC) i la participació dels compositors Marina Rodríguez, Joan Josep Gutiérrez, Jordi Lalanza, Cecilio Tieles i Jordi Vilaprinyó que presentaren obres seves editats per membres de GEMC.
http://professorsdepiano.blogspot.com/
El participants en la 2na Trobada de Professors de Piano volen deixar constància dels següents punts
- Participaren 31 professors representants de 14 escoles i conservatoris de música
1. Conservatori Professional de Música de Reus
2. Conservatori Professional de Vila-seca
3. Escola de Música de Alcover
4. Escola de Música de Cambrils
5. Escola de Música de Hospitalet de l’Infant
6. Escola de Música de La Selva del Camp
7. Escola de Música de Montblanc
8. Escola de Música de Riudoms
9. Escola de Música de Salou
10. Escola de Música del Centre de Lectura de Reus
11. Escola de Música del Vendrell
12. Escola de Música Filial de Reus del Conservatori Superior de Música del Liceu
13. Escola de Música Xilòfon de Reus
14. Estudi de Música de Tarragona
Els temes sobre el Repertori, amb Jordi López Roig i Andres Moya com ponents; L’escola de música i el reptes davant el Pas de Grau o Prova d’accés, a càrrec de Roser Berengueras i Maica Vidal i l’últim ponent ponent va ser Jurgen van Win Preparació de l’actuació en públic: el Trac Escènic suscitaren un debat molt productiu amb 27 intervencions dels professors presents.
Acorden:
−Fomentar l’intercanvi entre els professors i alumnes de les escoles i conservatoris per assolir un bon nivell a l’alçada de les demandes de la societat. Concretament potenciar els intercanvis entre el Graus Mitjà dels conservatoris i els possibles nivells mitjà de les escoles de música per garantir l’òptim aprofitament i desenvolupament dels alumnes que aspiren a continuar els estudis en el Grau Superior. Es va posar en relleu el perill que pot representar pel desenvolupament tècnic i musical d’aquells alumnes que continuïn els seus de nivell mitjà en les escoles de música aïllats del nivell general per la manca de intercanvis amb els conservatoris.
−Crear un blog o fòrum per continuar l’intercanvi d’opinions entre els professors.
−Conscienciar als alumnes i pares de la necessitat de comprar llibres de música i lluitar contra les fotocòpies que atempten contra la música mateixa.
−Agrair el suport rebut per part del Gremi d’Editors de Música de Catalunya (GEMC) i la participació dels compositors Marina Rodríguez, Joan Josep Gutiérrez, Jordi Lalanza, Cecilio Tieles i Jordi Vilaprinyó que presentaren obres seves editats per membres de GEMC.
http://professorsdepiano.blogspot.com/
El participants en la 2na Trobada de Professors de Piano volen deixar constància dels següents punts
- Participaren 31 professors representants de 14 escoles i conservatoris de música
1. Conservatori Professional de Música de Reus
2. Conservatori Professional de Vila-seca
3. Escola de Música de Alcover
4. Escola de Música de Cambrils
5. Escola de Música de Hospitalet de l’Infant
6. Escola de Música de La Selva del Camp
7. Escola de Música de Montblanc
8. Escola de Música de Riudoms
9. Escola de Música de Salou
10. Escola de Música del Centre de Lectura de Reus
11. Escola de Música del Vendrell
12. Escola de Música Filial de Reus del Conservatori Superior de Música del Liceu
13. Escola de Música Xilòfon de Reus
14. Estudi de Música de Tarragona
Etiquetas:
Conclusions,
Escola de Música i el seus reptes,
Repertori,
Repertori 1
1.5.07
REPERTORI 2: Consideracions sobre la seva funció i criteris de selecció
Jordi López Roig, Conservatori Professional de Música, Vila-seca
L’estudi i l’aprenentatge del piano cal entendre’ls com un procés integral que té els seus inicis en el moment que el “nen/a”, futur intèrpret professional i/o futur professor de piano, prem la primera tecla d’aquest instrument, i que s’anirà desenvolupant al llarg de la seva vida.
Aquest llarg procés d’aprenentatge inclou un important període de temps que es dedicarà a l’apartat de formació acadèmica.
Aquest període de formació acadèmica, al mateix temps, cal també considerar-lo com un procés integral que s’inicia en el moment que l’alumne/a ingressa a l’escola de música i que, passant per els Conservatoris de Grau Mitjà i Grau Superior, finalitzarà amb èxit amb l’obtenció del Títol Superior de Música.
És aquest període de formació acadèmica el que ens serveix de marc per a la nostra discussió: la correcta elecció de repertori per a l’alumne/a en cada etapa de l’aprenentatge.
Ara bé, en aquest moment m’agradaria deixar sobre la taula dos aspectes que ens guiaran cap a aquesta decisió, però que cal conciliar de la millor forma.
Per una banda, cal entendre el repertori d’obres com UNA de les eines que ens seran d’utilitat per tal d’assolir els objectius artístics que ens plantegem per a cada una de les etapes d’aprenentatge en què l’alumne/a es troba i, en general, per tal d’assolir l’ objectiu universal: interpretar i executar una obra musical per a piano de forma acurada i agradable als sentits de la persona o persones que ens escolten.
Perquè això és el que caldria que tots tinguéssim molt clar. La nostra tasca principal és la de formar la Personalitat i Vocació Artística de cada alumne/a a través de l’ensenyament integral del piano. El professor de piano no s’ha de limitar a ensenyar com executar una obra. El professor de piano cal que, mitjançant aquesta obra, l’alumne sigui capaç i tingui la voluntat de fer esdevenir un fet artístic i commoure emocionalment al públic.
Per altra banda, aquest període de formació acadèmica que ens ocupa i que anteriorment he esmentat, està dividit en tres “possibles” etapes. Dic “possibles” en tant que, legalment, la obtenció del Títol Superior de Música, en cap cas bé determinada pel fet d’haver o no cursat, de forma oficial, cada una d’aquestes etapes. Aquestes etapes son:
1. Nivell Elemental Escola de Música
2. Grau Mitjà Conservatori de Grau Mitjà
3. Grau Superrior Conservatori de Grau Superior
Per tal d’accedir als estudis de Grau Mitjà i Grau Superior, cal superar la Prova Oficial d’Accés Específica per aquests estudis. “Fins a dia d’avui”, ambdues proves inclouen la interpretació d’un repertori d’obres estructurat de la següent forma:
- Estudi/s
- Obra Polifònica
- Obra de Forma Gran
- Obra/es Lliure/s
En el cas de la PEAGM, aquest repertori està limitat a un llistat d’obres per a cada un d’aquests apartats. Per tant, en el cas dels estudis de Nivell Elemental i tenint la PEAGM com a primera fita a assolir en el marc de tot el procés de formació acadèmica, cal tenir en compte aquest llistat d’obres, publicat de forma oficial per la Conselleria d’ Ensenyament de la Generalitat, a l’hora d’estructurar la programació d’obres al llarg d’aquesta primera etapa d’aprenentatge musical.
Cal tenir molt present que tant a la PEAGM, tot i tenint present el llistat oficial d’obres, com a la PEAGS, el que determinarà l’accés o el no accés de l’aspirant no serà, en principi, quines obres interpreti, sinó el nivell qualitatiu de la interpretació i execució d’aquestes.
Ara bé, tenint molt clar que una obra modesta “ben tocada” té molt més pes qualitatiu que una obra complexa “mal tocada”, cal tenir en compte que, en aquest moment crític que suposa una prova d’accés, també hi ha el factor de la competència.
Aquest factor bé determinat per el nombre de places lliures, el nombre d’alumnes que sol·liciten l’accés. En “igualtat de condicions”, concepte molt subjectiu, però ja ens entenem, un alumne que presenti una obra de més pes rebrà una qualificació més positiva que un alumne, del “mateix nivell, que presenti una obra més modesta. És aquest factor de la competència el que ens ha d’esperonar constantment per tal d’elevar de forma continuada el nivell d’exigència cap als nostres alumnes.
Per tant i com a conclusió:
El repertori d’obres que escollim per al nostre alumne/a:
- Ha de ser UNA eina per a forjar el correcte desenvolupament artístic de l’alumne/a. En aquest sentit, ha de servir com a UN contingut en el procés d’ensenyament-aprenentatge que l’ha de conduir a l’assoliment dels objectius que se li plantegen a cada etapa.
- S’ha de correspondre amb el nivell d’exigència mínim que ens planteja, o ens plantejarà en un futur pròxim, la PEAGM.
- Ha de motivar l’alumne per tal d’ inculcar-li una vocació artística.
- L’ha de permetre gaudir quan toca l’ instrument, i fer gaudir de la música a qui l’escolta.
- L’ha de desenvolupar tècnicament de forma gradual.
Propostes:
1- Recopilar les programacions de repertori de cada escola, i fer-les circular per tots els departaments de piano, que així ho sol·licitin, per tal de, mica en mica, anar unificant criteris. En definitiva, ajudar-nos els uns als altres en aquesta complexa i delicada decisió que suposa l’elecció del repertori més adequat per al nostre alumne/a.
2- Crear un fòrum, a través d’ internet, que ens permeti intercanviar dubtes o pensaments que puguin ser de l’ interès de tots.
Acabo la meva intervenció tot recordant aquella dita que diu: “Todo maestrillo tiene su librillo”. Ara bé, si bé és certa, si entre tots unim esforços i compartim coneixements i experiències, aquell “librillo”, mica en mica, s’engreixa i, per tant, aquell “maestrillo” disposarà de més eines per treballar.
JORDI LÓPEZ ROIG
Vila-seca, 14 d’abril de 2007
L’estudi i l’aprenentatge del piano cal entendre’ls com un procés integral que té els seus inicis en el moment que el “nen/a”, futur intèrpret professional i/o futur professor de piano, prem la primera tecla d’aquest instrument, i que s’anirà desenvolupant al llarg de la seva vida.
Aquest llarg procés d’aprenentatge inclou un important període de temps que es dedicarà a l’apartat de formació acadèmica.
Aquest període de formació acadèmica, al mateix temps, cal també considerar-lo com un procés integral que s’inicia en el moment que l’alumne/a ingressa a l’escola de música i que, passant per els Conservatoris de Grau Mitjà i Grau Superior, finalitzarà amb èxit amb l’obtenció del Títol Superior de Música.
És aquest període de formació acadèmica el que ens serveix de marc per a la nostra discussió: la correcta elecció de repertori per a l’alumne/a en cada etapa de l’aprenentatge.
Ara bé, en aquest moment m’agradaria deixar sobre la taula dos aspectes que ens guiaran cap a aquesta decisió, però que cal conciliar de la millor forma.
Per una banda, cal entendre el repertori d’obres com UNA de les eines que ens seran d’utilitat per tal d’assolir els objectius artístics que ens plantegem per a cada una de les etapes d’aprenentatge en què l’alumne/a es troba i, en general, per tal d’assolir l’ objectiu universal: interpretar i executar una obra musical per a piano de forma acurada i agradable als sentits de la persona o persones que ens escolten.
Perquè això és el que caldria que tots tinguéssim molt clar. La nostra tasca principal és la de formar la Personalitat i Vocació Artística de cada alumne/a a través de l’ensenyament integral del piano. El professor de piano no s’ha de limitar a ensenyar com executar una obra. El professor de piano cal que, mitjançant aquesta obra, l’alumne sigui capaç i tingui la voluntat de fer esdevenir un fet artístic i commoure emocionalment al públic.
Per altra banda, aquest període de formació acadèmica que ens ocupa i que anteriorment he esmentat, està dividit en tres “possibles” etapes. Dic “possibles” en tant que, legalment, la obtenció del Títol Superior de Música, en cap cas bé determinada pel fet d’haver o no cursat, de forma oficial, cada una d’aquestes etapes. Aquestes etapes son:
1. Nivell Elemental Escola de Música
2. Grau Mitjà Conservatori de Grau Mitjà
3. Grau Superrior Conservatori de Grau Superior
Per tal d’accedir als estudis de Grau Mitjà i Grau Superior, cal superar la Prova Oficial d’Accés Específica per aquests estudis. “Fins a dia d’avui”, ambdues proves inclouen la interpretació d’un repertori d’obres estructurat de la següent forma:
- Estudi/s
- Obra Polifònica
- Obra de Forma Gran
- Obra/es Lliure/s
En el cas de la PEAGM, aquest repertori està limitat a un llistat d’obres per a cada un d’aquests apartats. Per tant, en el cas dels estudis de Nivell Elemental i tenint la PEAGM com a primera fita a assolir en el marc de tot el procés de formació acadèmica, cal tenir en compte aquest llistat d’obres, publicat de forma oficial per la Conselleria d’ Ensenyament de la Generalitat, a l’hora d’estructurar la programació d’obres al llarg d’aquesta primera etapa d’aprenentatge musical.
Cal tenir molt present que tant a la PEAGM, tot i tenint present el llistat oficial d’obres, com a la PEAGS, el que determinarà l’accés o el no accés de l’aspirant no serà, en principi, quines obres interpreti, sinó el nivell qualitatiu de la interpretació i execució d’aquestes.
Ara bé, tenint molt clar que una obra modesta “ben tocada” té molt més pes qualitatiu que una obra complexa “mal tocada”, cal tenir en compte que, en aquest moment crític que suposa una prova d’accés, també hi ha el factor de la competència.
Aquest factor bé determinat per el nombre de places lliures, el nombre d’alumnes que sol·liciten l’accés. En “igualtat de condicions”, concepte molt subjectiu, però ja ens entenem, un alumne que presenti una obra de més pes rebrà una qualificació més positiva que un alumne, del “mateix nivell, que presenti una obra més modesta. És aquest factor de la competència el que ens ha d’esperonar constantment per tal d’elevar de forma continuada el nivell d’exigència cap als nostres alumnes.
Per tant i com a conclusió:
El repertori d’obres que escollim per al nostre alumne/a:
- Ha de ser UNA eina per a forjar el correcte desenvolupament artístic de l’alumne/a. En aquest sentit, ha de servir com a UN contingut en el procés d’ensenyament-aprenentatge que l’ha de conduir a l’assoliment dels objectius que se li plantegen a cada etapa.
- S’ha de correspondre amb el nivell d’exigència mínim que ens planteja, o ens plantejarà en un futur pròxim, la PEAGM.
- Ha de motivar l’alumne per tal d’ inculcar-li una vocació artística.
- L’ha de permetre gaudir quan toca l’ instrument, i fer gaudir de la música a qui l’escolta.
- L’ha de desenvolupar tècnicament de forma gradual.
Propostes:
1- Recopilar les programacions de repertori de cada escola, i fer-les circular per tots els departaments de piano, que així ho sol·licitin, per tal de, mica en mica, anar unificant criteris. En definitiva, ajudar-nos els uns als altres en aquesta complexa i delicada decisió que suposa l’elecció del repertori més adequat per al nostre alumne/a.
2- Crear un fòrum, a través d’ internet, que ens permeti intercanviar dubtes o pensaments que puguin ser de l’ interès de tots.
Acabo la meva intervenció tot recordant aquella dita que diu: “Todo maestrillo tiene su librillo”. Ara bé, si bé és certa, si entre tots unim esforços i compartim coneixements i experiències, aquell “librillo”, mica en mica, s’engreixa i, per tant, aquell “maestrillo” disposarà de més eines per treballar.
JORDI LÓPEZ ROIG
Vila-seca, 14 d’abril de 2007
30.4.07
El miedo (trac) escenico
Preparación de la actuación en publico
Jurgen van Win, Escuela Holandesa de Yoga y Sonido "van Win"
Trac Escénico
1. Preparación buena de la partitura.
2. a) Digerir ritmo, melodía, fraseo después mecánica técnica.
b) Memorizar - escuchar interno
- dedos
- ver partitura a dentro (visualizar internamente)
c) Anclaje de emociones guiadas a través de imágenes con la música (no dejes entrar pensamientos negativos de nervios etc.).
3. Sin nervios no hay música. P. Casals siempre tuvo nervios antes de tocar.
Beta Blockers y Alcohol son soluciones falsas que aplana la música y daña la salud.
4. Respiración = puente entre cuerpo --- mente.
5. Practicas a) Pranayamas
- Nada Sodhana
- 4 / 8
- Kapalabhati
- Aura ampliación de Indonesia
6. Visualización guiada del concierto mínimo empezar 2 semanas antes.
7. Relajación – Yoga Nidra es lo mejor
8. La importancia de la comida / bebida / sueño / siesta un día antes y el mismo día del
concierto.
9. Importancia del juez interior, como se puede controlar.
Autoconocimiento – grabaciones
Autoestima - Yoga Nidra
10. No mirar al publico
11. Estrategias para llevar tensión de la cabeza y hombros al suelo a través de las pies.
Jurgen van Win, Escuela Holandesa de Yoga y Sonido "van Win"
Trac Escénico
1. Preparación buena de la partitura.
2. a) Digerir ritmo, melodía, fraseo después mecánica técnica.
b) Memorizar - escuchar interno
- dedos
- ver partitura a dentro (visualizar internamente)
c) Anclaje de emociones guiadas a través de imágenes con la música (no dejes entrar pensamientos negativos de nervios etc.).
3. Sin nervios no hay música. P. Casals siempre tuvo nervios antes de tocar.
Beta Blockers y Alcohol son soluciones falsas que aplana la música y daña la salud.
4. Respiración = puente entre cuerpo --- mente.
5. Practicas a) Pranayamas
- Nada Sodhana
- 4 / 8
- Kapalabhati
- Aura ampliación de Indonesia
6. Visualización guiada del concierto mínimo empezar 2 semanas antes.
7. Relajación – Yoga Nidra es lo mejor
8. La importancia de la comida / bebida / sueño / siesta un día antes y el mismo día del
concierto.
9. Importancia del juez interior, como se puede controlar.
Autoconocimiento – grabaciones
Autoestima - Yoga Nidra
10. No mirar al publico
11. Estrategias para llevar tensión de la cabeza y hombros al suelo a través de las pies.
29.4.07
El paper de les escoles elementals en el pas de grau
Roser Berengueres, Escola de Música de Salou
Quan un alumne arriba a 4rt. de logse té dues possibilitats : fer la prova d´accés a grau mitjà a un Conservatori o quedar-se a la mateixa cursant els estudis que com escola tinguin més o menys establerts.
La decisió d´anar a un Conservatori sol ser la majoritària, donat que, per un cantó es vol donar a aquell alumne que té ganes de continuar els estudis, i té una certa serietat i condicions la possibilitat d´entrar en un centre on hi ha tot un grau mitjà estructurat, on l´alumne té davant seu tot un ventall de possibilitats, de nivells superiors al seu i un objectiu on enmirallar-se , si per altra banada aquest alumne es queda a l´escola, aquesta com a tal té poques possibilitats d´establir un nivell mitjà amb condicions, primer pocs alumnes, després cal una infraestructura més gran, dotar de professorat, espai...per tan les escoles acaben fent com a molt dos o tres cursos de grau mig, al final dels quals els alumnes han acabat passant-se a un règim lliure o accedir a un Conservatori quan en aquests nivells les possibilitast no són tantes.
Entre que l´alumnat va essent menor a mida que avancen els cursos , i que alguns van al Conservatori a fer grau mitjà, el nivell mig d´una escola elemental es queda reduït a pocs alumnes, els quals perden motivació, objectius, i acaben deixant-ho o acollint-se a un règim lliure, la qual cosa comporta que els alumes petits que comencen, el seu màxim objectiu sigui arribar a 4rt. i després plantejar-se l´abandonament.
Davant d´aquesta situació, pot ser interessant crear un grau mitjà lliure per a les escoles de música elemental, que tot i no accedir a un Conservatori, la majoria d´alumnes pugui seguir a l´escola amb un plantejamnet més lliure però alhora de bona formació i reservar l´accés al Conservatori per aquells que realment volen continuar els estudis reglats.
Quan un alumne arriba a 4rt. de logse té dues possibilitats : fer la prova d´accés a grau mitjà a un Conservatori o quedar-se a la mateixa cursant els estudis que com escola tinguin més o menys establerts.
La decisió d´anar a un Conservatori sol ser la majoritària, donat que, per un cantó es vol donar a aquell alumne que té ganes de continuar els estudis, i té una certa serietat i condicions la possibilitat d´entrar en un centre on hi ha tot un grau mitjà estructurat, on l´alumne té davant seu tot un ventall de possibilitats, de nivells superiors al seu i un objectiu on enmirallar-se , si per altra banada aquest alumne es queda a l´escola, aquesta com a tal té poques possibilitats d´establir un nivell mitjà amb condicions, primer pocs alumnes, després cal una infraestructura més gran, dotar de professorat, espai...per tan les escoles acaben fent com a molt dos o tres cursos de grau mig, al final dels quals els alumnes han acabat passant-se a un règim lliure o accedir a un Conservatori quan en aquests nivells les possibilitast no són tantes.
Entre que l´alumnat va essent menor a mida que avancen els cursos , i que alguns van al Conservatori a fer grau mitjà, el nivell mig d´una escola elemental es queda reduït a pocs alumnes, els quals perden motivació, objectius, i acaben deixant-ho o acollint-se a un règim lliure, la qual cosa comporta que els alumes petits que comencen, el seu màxim objectiu sigui arribar a 4rt. i després plantejar-se l´abandonament.
Davant d´aquesta situació, pot ser interessant crear un grau mitjà lliure per a les escoles de música elemental, que tot i no accedir a un Conservatori, la majoria d´alumnes pugui seguir a l´escola amb un plantejamnet més lliure però alhora de bona formació i reservar l´accés al Conservatori per aquells que realment volen continuar els estudis reglats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


